in Notes

Seré breu…

Però va, torno a ser aquí per reprendre el plantejament i -aquest cop- posar-me les piles de debó. No se si me’n sortiré però arribo amb ganes de donar-ho tot i canviar l’actitut respecte al meu blog. Si una cosa he aprés durant aquest any és que la vida l’has de prendre amb actitut positiva, molt positiva, i agafar les coses tal com venen, amb un somriure, però sense deixar que ningú et digui que has de fer, i més important, sense deixar que ningú et digui el que no pots fer.

Des d’aquells primers articles, l’any passat, han canviat força coses al país, o més ben dit, han evolucionat a un ritme trepidant, il·lusionant i encoratjador. Sóm a les portes d’unes eleccions que marcaran la història de Catalunya amb majúscules i canviaran el nostre futur. Els que, com jo, hem esperat aquest moment des de fa molt de temps, el vivim amb el sentiment d’estar en una cruïlla on, després de mirar a banda i banda, l’única opció que tenim és la d’anar cap a l’esquerra o cap a la dreta, però mai tornar enrera.

Durant aquest any, en el que no he escrit, també han canviat força coses a la meva vida. He estat pare d’una nena preciosa. És l’experiència vital més única, indescriptible i impressionant que una persona és pot tirar a la cara. Passa volant, i molt ràpid, però poder agafar en braços una vida que fins fa poc no hi era és la sensació que omple d’una forma que no es pot explicar.

Crec que poques vegades parlaré sobre mi de forma directe en aquest blog, però si que intentaré desgranar tot allò que visc en el meu dia a dia, i tot allò que m’encoratja a seguir endavant.

Ens llegim!

Escriu un comentari!

Comment